Dissabte, 15 De Desembre De 2018
Plaça Major, 12, Bellver de Cerdanya - 25720
Telèfon: 973 510 016
Fax: 973 510 247

Barri Antic

1 · 2 · 3 · 4 ...   »

BARRI ANTIC DE BELLVER

Foto

Us convidem a fer una visita per la història. En aquest recorregut pel Barri Antic de Bellver de Cerdanya —també conegut com el Barri de la Plaça, el més emblemàtic de la vila— tornarem als temps en què les poblacions havien d’estar rodejades per muralles a fi d’evitar els atacs enemics. Anirem a la plaça Major del 27 d’Abril, on es feia el mercat; reviurem la llegenda d’Aldonça Rossa, la Bruixeta de Bellver; en algun carreró ombrívol ens retrobarem amb els nyerros i els cadells, bandolers del barroc; al carrer de l’Amargura, a cal Patanó, potser escoltarem sobre el paper el frec de la ploma de l’escriptor Gustavo Adolfo Bécquer, i a la muralla tal vegada sentirem el ressò del tret que va ferir de mort el cabdill anarquista Antonio Martín, el Cojo de Málaga, durant la Guerra Civil espanyola. Bellver, abans de ser vila, era un castell que formava part d’una línia de fortificacions i torres de guaita que defensaven i controlaven el Camí Ral que, travessant el comtat medieval de Cerdanya, unia el també comtat de Conflent amb el d’Urgell. La fundació de la vila data de 1225. Fou Nunó Sanç, comte vitalici de Rosselló i Cerdanya, qui atorgà la Carta de Població a Bellver —o Bellid— i li permeté desenvolupar-se com a vila. La Carta de Població aportava una sèrie de beneficis com el dret de pastura, l’exclusivitat en el comerç o l’exempció d’impostos senyorials i sobretot dels Mals Usos (tracte abusiu del senyor respecte dels seus vassalls, especialment els camperols). Això va facilitar que hi vingués gent de molt lluny i que s’hi establís. Pensem que en aquelles èpoques el senyor feudal —fos noble o eclesiàstic— era l’amo de totes les terres, hi impartia justícia i es beneficiava del que se n’extreia. Aquest fet va motivar que un bon nombre de famílies camperoles, les que pogueren pagar la seva llibertat, marxessin dels territoris senyorials i s’establissin en viles i ciutats sota protecció reial. També cal afegir les famílies occitanes que es refugiaven de la persecució dels càtars. La majoria eren teixidors i van donar a Bellver un fort desenvolupament de la indústria tèxtil. L’estructura urbana del Barri Antic està condicionada pel turó sobre el qual s’assenta. De forma rectangular, s’allarga d’est a oest. Seguint els paràmetres clàssics, el castell estava situat a la part de ponent i l’església a la de llevant. Quan el 1277 el rei Jaume II de Mallorca ordenà la construcció de les muralles de Bellver, se’n configurà definitivament el nucli de població. Els murs segueixen el perímetre del turó originari, aprofitant al màxim l’espai exterior, alhora que utilitzen els pendents per reforçar les defenses. La part septentrional, d’alçada considerable i protegida pel Segre, no calgué dotar-la de grans panys de paret; sí, però, que es va retocar una roca perquè no impedís la visió. A ponent el castell dominava tot l’espai. A la part de llevant, en canvi, s’hi van construir notables panys de muralla així com torres. La meridional, també alta, estava protegida per un fossat.

LA PLAÇA DEL PORTAL

Foto

Iniciem el recorregut en aquesta plaça, que està situada a l’exterior del recinte emmurallat. Davant tenim la pujada de Joan Alay, on hi havia hagut una de les dues entrades a la vila vella de Bellver: el portal de Cerdanya. Tots els habitants de la Batllia (pla on hi ha els llogarets agregats de Bellver) tenien deure de “recolleta”. Així, quan hi havia perill repicaven les campanes i tothom corria a arrecerar-se darrere les muralles abans que tanquessin les portes. Durant el dia, si no hi havia bregues hom podia entrar-hi i sortir-ne lliurement, però quan es feia fosc es tancaven i ningú no hi passava. Pugem fins aproximadament la meitat de l’escala de la dreta. Si ens hi fixem, al mur hi veurem restes de les pedres on s’ajustaven les portes. Protegint aquest portal s’alçaven dues torres. La de la dreta encara resta dempeus. Es la Torre de la Presó, nom que li ve de la funció que fa temps tenia. En realitat és un dels torricons que es troben al llarg de la muralla. Parem atenció a les seves espitlleres, des d’on primer amb sagetes i més endavant a tret d’arcabús salvaguardaven aquesta entrada, un dels punts febles de vila. L’escriptor i poeta Gustavo Adolfo Bécquer, a la seva llegenda La cruz del diablo, també situa en aquesta torre la presó de la vila. Quan som al capdamunt de la pujada girem a l’esquerra.

EL CARRER DEL MIG

Foto

Abans aquest carrer s’anomenava Jussà, que vol dir “de baix”, perquè era just per aquí on la muralla meridional tancava la vila. També hi anava el camí de ronda, utilitzat pels sentinelles. Amb l’ampliació del poble va passar a ser el carrer del Mig. La primera plaça que trobem en aquest carrer és, a l’esquerra, la de Pau Claris. Era un baluard, possiblement un altre torricó de defensa, erigit durant l’ocupació francesa de 1692 a 1698. A mesura que avancem pel carrer, bastant llarg, fixem-nos en les cases escalonades que guarden l’estructura antiga, cases de pagès amb portalades, eres i eixides característiques o balconades. Aprofiten el sol del migdia. Hi veurem arcs de portal de pedra i llindes de porta amb l’any de la construcció. Quan arribem a les escales del carrer de Maties Rius i Ubach fixem-nos en la diferència d’alçada amb el carrer de la Batllia, el de sota: és la que tenia aquí la muralla, amb el seu fossat al peu. Aquest fossat ha donat nom al rec del Canal, que agafava l’aigua del riu de l’Ingla (afluent del Segre) al nivell del torrent de Gavarret. Servia per regar les hortes de Tomet, de Sant Pol (nom que rebia el lloc on hi ha ara l’escorxador municipal) i del Camí Ral. El rec està mencionat en documents dels segles X i XI.

CARRER DE CADELL

Foto

La història daquest carrer es remunta al barroc (segle XVI i primer terç del XVII). Dues faccions capitanejades per lantiga aristocràcia feudal es dedicaven a assaltar els camins i sembraven la por a transitar-hi. Eren els cadells i els nyerros. Els primers tenien la seu a Arsèguel (al Baridà), llavors un castell, i la Torre de Cadell, masia fortificada situada entre Coborriu de Bellver, Bor i Beders. Els nyerros, en canvi, la tenien al poble de Nyer, al Conflent. Com que Joan també anomenat Joanot o Jonot Cadell, senyor de bandolers i aleshores cap més poderós dels cadells, va arribar a ser sotsveguer del Baridà (càrrec reial per sota del veguer de Cerdanya, quan lantic comtat era ja una vegueria), a Bellver sempre hi va dominar aquesta facció, que va comptar amb altres bandolers cerdans, gitats de pau i de treva, prou coneguts a lèpoca com Galceran Cadell (a) el Bastard, el Minyó de Montellà, Joan Marfarner (a) Barrabam, Cua de Llop, Vicenç Tasquer, Perot Millet (a) lo Milletó, Gabriel Torner (a) Boca Negra, etc. Podem seguir aquest carrer a la dreta, fer una ullada al carrer de Ramon de Morer fixem-nos en el portal del capdavall, girar a lesquerra pel del Fossar o del Forn i tornar per les escales del carrer de Nyerro al del Mig. Aquests carrerons ombrívols es poden considerar lànima del Barri Antic.

1 · 2 · 3 · 4 ...   »
Xarxes socials
Destacats

Mapa Web