Dimarts, 23 De Octubre De 2018
Plaça Major, 12, Bellver de Cerdanya - 25720
Telèfon: 973 510 016
Fax: 973 510 247

Barri Antic

«   ... 1 · 2 · 3 · 4 ...   »

PLAÇA DELS COMTES DE CERDANYA

Foto

Som al darrere de lAjuntament. A la part baixa daquest edifici veiem lentrada de la Sala Bonaire, que havia estat el celler de lantic Comú de la Vila. A linterior hi ha unes quantes bales de catapulta que es localitzaren durant les obres al Barri Antic. Aquesta sala, per les seves característiques, és molt sol·licitada a lestiu per fer-hi exposicions diverses: aquarel·les, olis, escultures, fotografies, etc. A lesquerra de lesglésia parroquial hi ha una porta gran que dóna accés al jardí de Ca les Monges. Entrem-hi. Hi veurem una sèrie de plantes medicinals que viuen a la nostra comarca. Parem atenció a les situades al racó de lesquerra: es podrien considerar una farmàcia natural. Quina olor que desprenen! Farigola, espígol, sajolida, orenga... Totes són aromàtiques. Procedeixen de la solana de Bellver. Aquest jardí, similar als hortus medicum monacals, és una de les unitats que integren el Museu del Bosc de Bellver de Cerdanya. Sortim del jardí i dirigim-nos a la plaça Major.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME

Foto

Abans de ser-hi trobem a lesquerra lentrada de lesglésia parroquial de Sant Jaume, patró de Bellver. Possible substituta de la capella del Castell, dedicada a sant Vicenç, és un notable edifici gòtic mencionat ja al final del segle XIII. Ha acompanyat la vila des dels seus orígens. Al segle XVIII es va reformar i del 1767 al 1769 es va aixecar lesvelta torre del campanar, que dóna la silueta característica a la vila contemplada des de lexterior. Ha sofert nombroses restauracions. Com podem saber les dates de construcció de la torre? Fixem-nos en tres pedres. La primera, a poca alçada, porta inscrita la data 1767; bastant més amunt sen veu una altra amb la data 1768; finalment, a la part més alta, més difícil dapreciar des don som, hi ha la de 1769.

A linterior destaca la coberta de la nau central, un bonic artesanat de fusta restaurat fa pocs anys. El frontal de laltar major està dedicat a la Mare de Déu. És del segle XIV. Actualment es troba al Museu Episcopal de Vic, però entrant a la dreta gaudim duna fidel reproducció. A la dreta de laltar major hi ha una talla de sant Jaume el Pelegrí. El fet que tingui un peu a Terra Santa i laltre a Hispània ens mostra la importància que va tenir la branca del Camí de Sant Jaume que passava per aquestes contrades. A la capella de lesquerra hi ha una exposició dorfebreria. Són importants peces recollides de les esglésies del municipi per evitar-ne lespoliació. Shi feien donacions de la gent del poble que agraïen així algun favor concedit. En un lloc privilegiat es veu la talla de la Mare de Déu del Roser, rescatada de la destrucció del 1936. També hi ha exposada la maquinària del rellotge que va tocar les hores al poble durant cent vuitanta anys. Al sostre daquesta capella hi ha pintat lescut dels agustins de Talló i al sostre de la capella de lesquerra lescut del Comú de la Vila. La reixa de la sagristia és loriginal i al frontal hi descobrirem gravada la data en què va ser forjada.

PLAÇA MAJOR DEL 27 D'ABRIL

Foto

Sortim de l'església parroquial. Dirigint-nos cap a l'esquerra arribem a la plaça Major del 27 d'Abril, un espai recollit, quasi claustrat, elegant de proporcions, que ens fa viatjar als temps medievals. És del segle XIV. Contemplem-ne les porxades, suggeridores i variades, i les cases, que conserven una proporció i unitat molt elegants. Aquesta plaça era el centre comercial i administratiu de Bellver. Aquí hi tenia lloc el mercat setmanal i la fira un cop a l'any. Tanquem els ulls i imaginem per uns moments el brogit que devien causar comerciants, botiguers, mercaders, compradors, taverners, artesans, pagesos, clergues, soldats del castell... Fixem-nos en les portes de les cases. Totes tenen al costat una finestra: era l'aparador de la botiga que antany havien estat. A la cantonada de la dreta, a la primera porta entrant a la plaça, podrem deduir que hi havia hagut una farmàcia. A la llinda, a l'esquerra, hi veiem esculpida una mà de morter i a la dreta un morter, eines que utilitzaven els apotecaris farmacèutics de l'època per triturar les herbes medicinals i fer els pegats. A la llinda de fusta del fons de la plaça hi havia hagut una altra farmàcia, perquè hi ha gravats els mateixos estris.

Situem-nos al mig de la plaça, on hi ha l'escut de la vila, i posem-nos de cara al campanar, que veiem íntegrament a través d'un espai estret. La casa de la dreta és la Duana, edifici restaurat del segle XVI. Era l'administració encarregada de cobrar els impostos sobre les mercaderies que es venien al mercat i sobre les quals transitaven pels camins. A l'esquerra, també restaurat i ampliat, veiem l'antiga Casa del Comú, avui Ajuntament de Bellver de Cerdanya. Abans exercia els tres poders: polític, administratiu i judicial. Al segle XVII hi ha haver, sota els porxos d'aquesta plaça, el judici fet per la Inquisició a   Rossa, coneguda popularment com la Bruixeta de Bellver. Va ser l'any 1620. Es diu que la noia, quan tenia dotze anys, va ser enviada pel seu pare a Puigcerdà per vendre-hi una gallina i llavors de cànem per poder menjar, ja que eren una família pobra. Pel camí es va trobar una dona que es deia Juanga, la qual tenia fama de bruixa. Aquesta li va proposar d'anar a la casa del dimoni i convertir-la en bruixa com ella. L'Aldonça ho va acceptar i a l'ermita de Quadres renegà de Déu, la Mare de Déu i els sants. Va seguir el camí i una altra dona se li oferí per ensenyar-li a guarir les galteres. Aprofitant els ensenyaments de les dues amigues, es dedicà a curar malalts. Tan bona era que la seva fama s'estengué per tota la comarca i els seus beneficis van anar creixent. Però un dia fou denunciada a la Santa Inquisició. Quan el tribunal li va preguntar què feia, ella va contestar que al crit de peu sus fulla(peu sobre fulla) volava amb altres bruixes i bruixots de la comarca fins a l'estany de Malniu, on feien sàbats i rituals satànics. Els inquisidors, després de jutjar-la, no la van condemnar, tot i que li van prohibir de continuar amb la seva tasca, l'amonestaren i lamenaçaren amb castigar-la rigorosament si no abandonava aquestes pràctiques. Gustavo Adolfo Bécquer, a la llegenda La cruz del diablo, fa menció dels carrerons, la plaça Major i el Comú, on té lloc el judici contra el cavaller del Segre, l'encarnació del diable. Pel que fa al nom de la plaça, 27 d'Abril, li ve en commemoració dels fets que van succeir en aquesta data de l'any 1937, en plena Guerra Civil , quan diversos grups d'anarquistes capitanejats per Antonio Martín (a) el Cojo de Málaga volgueren entrar al poble per la força. No ho van aconseguir perquè els veïns de Bellver es van defensar amb valentia i Antonio Martín va morir en l'assalt.

Avui el centre comercial del poble s'ha traslladat a l'exterior del Barri Antic, però cada 10 d'agost se celebra a la plaça la coneguda i concorreguda Fira de Sant Llorenç, d'obradors alimentaris artesans del Pirineu. Aquest dia la plaça reviu l'animació de les fires que s'hi feien antigament. Durant l'estiu també és l'escenari de les Tertúlies de Capvespre, animats col·loquis i taules rodones amb força assistència de públic; els Audiovisuals sota els Porxos, projeccions de pel·lícules o diapositives sobre la Cerdanya, els Pirineus i altre indrets del món, així com també d'alguns actes de les Jornades de Refugis Càtars al Pirineu Català, ja que Bellver és un lloc de pas del Camí dels Bons Homes, que unint el santuari de Queralt (Berguedà) amb el castell de Montsegur (Arièja) rememora l'exili càtar d'ençà de la croada contra ells al principi del segle XIII i sobretot després de la caiguda de Montsegur el 1244. A la plaça també s'hi fan balls, danses populars, actes del Carnestoltes, recitals, representacions teatrals, correfocs, espectacles diversos, etc.

CA LES MONGES

Foto

Sortim de la plaça Major pel carrer de lEsglésia. A poques passes trobem a lesquerra lentrada de Ca les Monges. Al final del segle XIX es van instal·lar a Bellver les religioses de lorde de la Sagrada Família, que van impartir lensenyament a moltes generacions de noies bellverenques al llarg de quasi cent anys. Quan se nanaren definitivament, lAjuntament adquirí ledifici i després el va rehabilitar. Avui disposa de tres sales dexposicions i dun jardí públic al pati, que ja hem vist. A les sales inferior i primera hi poden haver exposicions de quadres, fotografies, escultures i obres dart en general, entre les quals les del Concurs de Fotografia Camí dels Bons Homes Premis Bellver de Cerdanya. La sala superior és el Centre dInformació i Recepció del Parc Natural del Cadí-Moixeró i hi ha una exposició permanent que es pot visitar a lestiu i, si es concerta amb els Guies Locals de Bellver de Cerdanya, durant la resta de lany. Finalment, a les golfes es troba lemissora municipal Ràdio Bellver. Continuem avall pel carrer de lEsglésia, baixem per unes escales i arribem al carrer de lAmargura.

«   ... 1 · 2 · 3 · 4 ...   »
Xarxes socials
Destacats

Mapa Web