Dijous, 23 De Octubre De 2014
Plaça Major, 12, Bellver de Cerdanya - 25720
Telèfon: 973 510 016 
Fax: 973 510 247

Esglésies Romàniques

19/11/2009

SANTA MARIA DE TALLÓ

Foto


És la primera església de la Cerdanya citada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del s. X. Pren el nom del "pagus Tollonensis" (primitiva divisió del territori) en els s. X-XI. Des del s. X hi habitava una comunitat canonical agustiniana i del s. XIII al XVI fou centre de l'ardiaconat de la Cerdanya. És l'exemple més monumental del romànic cerdà. Església de nau única, presenta un absis central del s. XI ornat amb arcuacions llombardes a l'exterior. Cal destacar els contraforts exteriors en forma de semicolumna, poc habituals en l'arquitectura romànica catalana. La sagristia, que formaria part del transsepte, conserva una porta i una finestra de doble esqueixada, romàniques. Aquestes i la porta de migdia han estat recentment localitzades, juntament amb un conjunt de tombes antropomorfes al seu exterior. La porta principal, que conserva la ferramenta original, s'obre al mur de ponent. La façana presenta un ull de bou flanquejat per dues finestres i una petita espadanya de doble ull al capdamunt. La remodelació més important va tenir efecte en el s. XVII, quan es va afegir el porxo de l'entrada i la torre del campanar. S'hi venera una bella talla romànica del s. XIII.
Coneguda a la comarca com la "catedral de la Cerdanya", va ser declarada bé d'interès cultural el 1993.

 


19/11/2009

SANT SERNI DE COBARRIU

Foto


Va ser nomenada per primera vegada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell en el s. X. i consagrada de nou el 9 de maig de 1137.
Saquejada en els s. XII i XVIII i restaurada l'any 1967, conserva la seva estructura original.
És un edifici del s. XII, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres de doble esqueixada amb l'arc de mig punt i una decoració constituïda per una corona de cartel·les motllurades en forma de tor. La porta és a migdia. En una pedra del muntant dret hi ha gravat el bust d'un orant.La capella, al mur de migdia, va ser afegida en el s. XVII juntament amb una altra al mur de tramuntana, de la qual resten senyals a la paret.


19/11/2009

SANTA EUGÈNIA DE NERELLÀ

Foto


La parròquia de "Neriniano" és esmentada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del s. X.De l'antiga edificació romànica només resta el campanar en forma de torre, un dels únics
campanars de torre romànics que es conserven a la comarca i l'únic que es conserva sencer. Consta de quatre cossos separats per frisos amb arcuacions cegues d'estil llombard. El tercer cos presenta grans finestrals en arc de mig punt a cada cara. Té un important desplom d'1,25 m aproximadamant que li confereix un caràcter propi i que fa que se la conegui com "la torre de Pisa de la Cerdanya".Va ser declarada monument historicoartístic nacional el 1984.


25/11/2009

SANT ANDREU DE BALTARGA

Foto


Consagrada com a parròquia el 891 pel bisbe d'Urgell Ingobert. És un edifici del s. XI d'una sola nau
encapçalada per un original absis semicircular amb finestra de doble esqueixada amagat darrere de
construccions modernes.
Una remodelació al final del s. XVIII li va afegir dues capelles comunicades entre elles per un arc i
cobertes amb volta de pedra d'arestes. També s'hi va afegir una torre campanar.
El frontal de l'altar romànic, d'una gran qualitat pictòrica, es conserva al Museu Nacional d'Art
de Catalunya (MNAC, Barcelona) i les pintures de la volta del s. XII es conserven al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.


25/11/2009

SANTA EULÀLIA DE PI

Foto


La menció més antiga la trobem l'any 1003 en el testament de Bernat, vescomte de Conflent. Formava part del "pagus Tollonensis".
La data de 1775, que figura a la llinda de la porta d'entrada oberta a la façana de ponent, correspon a la data d'una profunda reforma de l'església. De l'antiga, encara se'n conserven les façanes oest i nord. Era un temple del final del segle XI o del principi del XII, d'una nau amb l'absis a llevant.Al sud s'alça un campanar de torre molt modificat.


25/11/2009

SANT MARTÍ DELS CASTELLS

Foto


La primera documentació de l'església es troba en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya l'any 965. La capella donà nom al castell adossat ("castrum Sancti Martini"), que formava part de la línia de defensa que els comtes de Cerdanya tenien a la frontera amb el comtat d'Urgell.

Construïda a l'interior del castell, amb volta de canó lleugerament apuntada, l'església ocupa la meitat E de l'edifici i està concebuda com una sala destinada a ús religiós. La paret de llevant, que la separa de l'estança central, presenta una finestra d'esqueixada recta.

Fruit d'una reforma posterior, a la façana sud hi trobem una porta que possibilita l'accés directe a l'església.

 


25/11/2009

SANT POLICARP DE CORTÀS

Foto


La parròquia de Cortàs surt esmentada en un document del segle X. L'actual edifici és del segle XII. Té una nau amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó, per sostenir la qual les parets són inusualment gruixudes. En època posterior es van afegir alguns cossos a la banda de migdia, on encara es veu l'arc de l'antiga porta, ara cega. També es va afegir un campanar d'espadanya de dos ulls.


25/11/2009

SANT JULIÀ DE PEDRA

Foto


Citada per primer cop com a "villa Petra Ranesindo", l'any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, formant part del "pagus Tollonensis".

D'origen possiblement preromànic, és una església de planta trapezial, d'una sola nau, amb l'absis semicircular precedit d'un espai presbiteral a manera de transsepte. La part més antiga que es conserva és el mur nord de la nau (s. X-XI).

En el s. XII s'aixeca l'absis, amb una finestra de doble esqueixada i dues absidioles laterals
inapreciables des de l'exterior. Antigament havia tingut una porta a migdia que va ser substituïda, en el s. XVII, per l'actual a ponent. Presenta campanar d'espadanya de dos ulls.

Fou restaurada per la Generalitat de Catalunya i el 1984 declarada monument historicoartístic nacional.


25/11/2009

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TALLTENDRE

Foto


La primera documentació la trobem en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del s. X com a "Sancti Aciscli de Talltendre" i formant part del "pagus Tollonensis".

És una església del s. XII, d'una sola nau i de planta rectangular amb un absis semicircular, llis a l'exterior i amb dues finestres de doble esbiaixada. Presenta una petita torre campanar, fruit d'una restauració posterior.

El portal, de pedra calcària vermella, presenta tres arcades en gradació, l'última de les quals simula una llinda i un petit timpà refós.


25/11/2009

SANTA EULÀLIA D'ÉLLER

Foto


Esmentada per primera vegada com a "Ellar" en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del s. X, formava part del "pagus Ollorbitensis".

D'origen romànic, està molt modificada. Es tractaria d'una església de nau única encapçalada per un absis semicircular substituït per un de quadrat i coberta per una volta de canó apuntada. Als murs laterals s'hi van afegir capelles, i el campanar es va reconstruir en forma de torre de defensa.

Al MNAC se'n conserva un Crist Majestat policromat, del s. XII.


25/11/2009

SANTA CECÍLIA DE BEDERS

Foto


És mencionada amb el topònim de "Biterris" en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell al final del segle X i en l'Acta de consagració de l'església de Sant Andreu de Baltarga el 891.


Les successives reconstruccions han respectat l'estructura original de l'época romànica.
És un edifici auster del s. XII, de nau única coberta amb estructura lleugera de fusta a doble vessant. La porta d'entrada és a la façana nord, conseqüència d'una reconstrucció moderna. El petit campanar d'espadanya és d'un sol ull.


25/11/2009

SANT MARCEL DE BOR

Foto


Esmentada en l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell en el segle X, amb el nom de "Borre".

Edificada a la primera meitat del s. XI, originàriament constava d'una sola nau encapçalada per un absis semicircular que, a l'exterior, presentava quatre faixes verticals de pedra tosca que dividien el mur en cinc panys.

En el s. XVIII va ser modificada i engrandida amb dues capelles laterals que formen creuer, i un porxo al mur de ponent aixopluga la porta d'entrada. El campanar és d'espadanya de dos ulls.


Mapa Web